sábado, 11 de mayo de 2013

ZYGMUNT BAUMAN I LA IDENTITAT


 


Escrit per Luis Roca Jusmet

Hi ha un llibre molt interessant que recull el pensament de Zygmunt Bauman sobre el tema de la Identitat ( PUV, 2005). Té el format d´entrevista pero res a veure amb una conversa dispersa i superficial. Al contrari,és especialment clarificador sobre la resposta que planteja Baumann al problema de la identitat des de el seu plantejament de la societat moderna com una societat líquida.
 La societat sòlida és tradicional, cohesionada, tancada. La identitat vé donada de manera espontània. Ni tan sols hi ha problema. Les creences, els valors estan assumits com a actituds i hàbits. L´estatus social marca un rol determinat. Les societats sòlides son relativament homogènies: la homogeneïtat absoluta es el seu mite, sempre hi ha una certa heterogeneïtat. És comunitària.
 La societat líquida es oberta, fragmentària, canviant. Es problemàtica i reflexiva . s´interroga sobre sí mateixa de manera permanent. És essencialment heterogènia i canviant. És individualista.
 Darrera de la identitat hi ha un desig de seguretat : això és el que ens ofereix la societat sòlida. la societat líquida, pel contrari, està orientada cap a la llibertat d´elecció. El que guanyes en llibertat el perds en seguretat.
 Totes les identitat són, en tot cas, unes construccions socials. En el primer cas més col·lectives, en el segon més individuals.
 En el marc del capitalisme podem fer una analogia clara : les virtuts del productor són els valors d ela societat sòlida. Les virtuts del consumidor són les de la societat líquida.

lunes, 6 de mayo de 2013

IMMANUEL WALLERSTEIN



 Escrit per Luis Roca Jusmet



L´editorial de Publicacions de la Universitat de València té una magnífica col·lecció d´Assaig que ens permet llegir en català textos essencial del pensament crític d´avui. Parlaré aquí de dues publicacions d´ Immanuel Wallerstein : Utopística. le opcions històriques del Segle XXI (PUV,2003) i L´Universalisme europeu. La retòrica del poder ( PUV, 2006).

  Wallerstein és un del sociòlegs vius més interessants. Forma part de la tradició anglosaxona de la sociologia històrica crítica, com Charles Tilly. Em sembla que és el teòric contemporani més important en la descripció de la naturalesa i la lògica del capitalisme. Per a ell, aquesta és la lògica infinita del augment de benefici ( la qual cosa marca el seu caràcter irracional) i la mercantilització de totes les coses ( una altra irracionalitat ). Aquest segon aspecte posa en evidència com tot queda reduït al seu preu ( tot el que és sòlid es dissol, com ja deia Marx). 

 Wallerstein fa un anàlisi molt acurat del sistema en que vivim. Considera que és una Economia-món, és a dir una estructura històrica amb una tendència a la globalització, basada en la lògica de l´augment incessant de capital i en la mercantilització total. És un sistema que neix al segle XVII, que es desenvolupa amb cicles fins a l´actualitat, que viu la seva crisi final. Aquesta crisi, que pot durar encara molts anys, és estructural i planteja dues opcions possibles: una opció favorable als grups dominants ( més autoritària) i una altra més democràtica i igualitària. 
 El primer llibre intentar pensar aquesta última alternativa. A Wallerstein no li agrada el terme utopia perquè fa referència a il·lusions que porten necessàriament a desil·lusions, és a dir fracassos. S´inventa un eologisme : utopística. La Utopística seria una alternativa desitjable i possible. En tot cas. aquesta transició serà necessàriament dolorosa ( com totes ho són ) però és interessant que apunti a una sortida digna pel conjunt dels humans. Per això és important tornar a lligar una ciència social històrica unificada, que és el que defensa el sociòleg, amb una reflexió filosòfica sobre la societat justa. No pensar únicament en la racionalitat formal, material sinó també en la material, en el fins.

 Al segon llibre,  l´universalisme europeu, la retòrica del poder, Wallerstein qüestiona les intervencions occidentals arreu del món. En un primer moment ho fa en nom de la religió, més tard en nom del progrés i ara en nom dels valors humanitaris. de la democràcia i dels drets humans. El supòsit és sempre la universalitat dels valors europeus. La proposta de Wallerstein contra aquesta dinàmica no és defensar el particularismes, sinó avançar cap el que ell anomena un universalisme universal. Per exemple, un universalisme científic en lloc del cientifisme dogmàtic que ha imposat el positivisme. O una formulació dels drets humans i una defensa de la democràcia que no sigui el que diu el liberalisme estatista. És necessari un diàleg de totes les forces progressistes del món per anar definint aquesta alternativa.

Son dos llibres menors d Wallerstein, si voleu. Però hi ha en ells articles molt interessants i actaules d´una de les veus més lúcides de les ciències socials.



Entradas populares