sábado, 11 de mayo de 2013

ZYGMUNT BAUMAN I LA IDENTITAT


 


Escrit per Luis Roca Jusmet

Hi ha un llibre molt interessant que recull el pensament de Zygmunt Bauman sobre el tema de la Identitat ( PUV, 2005). Té el format d´entrevista pero res a veure amb una conversa dispersa i superficial. Al contrari,és especialment clarificador sobre la resposta que planteja Baumann al problema de la identitat des de el seu plantejament de la societat moderna com una societat líquida.
 La societat sòlida és tradicional, cohesionada, tancada. La identitat vé donada de manera espontània. Ni tan sols hi ha problema. Les creences, els valors estan assumits com a actituds i hàbits. L´estatus social marca un rol determinat. Les societats sòlides son relativament homogènies: la homogeneïtat absoluta es el seu mite, sempre hi ha una certa heterogeneïtat. És comunitària.
 La societat líquida es oberta, fragmentària, canviant. Es problemàtica i reflexiva . s´interroga sobre sí mateixa de manera permanent. És essencialment heterogènia i canviant. És individualista.
 Darrera de la identitat hi ha un desig de seguretat : això és el que ens ofereix la societat sòlida. la societat líquida, pel contrari, està orientada cap a la llibertat d´elecció. El que guanyes en llibertat el perds en seguretat.
 Totes les identitat són, en tot cas, unes construccions socials. En el primer cas més col·lectives, en el segon més individuals.
 En el marc del capitalisme podem fer una analogia clara : les virtuts del productor són els valors d ela societat sòlida. Les virtuts del consumidor són les de la societat líquida.

6 comentarios:

  1. Hola Luís, primer de tot gràcies per l'enllaç...

    Podries desenvolupar una mica l'última observació: "les virtuts del productor són els valors de la societat sòlida. Les del consumidor són les virtuts d'una societat líquida". Entenc la diferència que fa Bauman entre societats líquides i sòlides però això de les virtuts de productors i consumidors no m'ha quedat gens clar.

    Moltes gràcies!

    Toni

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Grácies per animar una mica el blog, Toni. Intentaré repondre a la teva pregunta. Virtuts productors : lealtat, compromís responsabilitat, esforç.
      Virtuts consumidors : hedonisme, flexibilitat, desig. És el pas de l´ética del protestantisme de la que aparlava Webber al començament del capitaliscapitalisme a l´ética del gaudiment de la que parla Zizek,
      Una abraçada

      Eliminar
  2. Gràcies Luís. Però vist així sembla que l'ètica protestant sigui la bona: lleialtat, compromís, responsabilitat, esforç.. no creus que aquestes són precisament les receptes per sortir de la crisi? Si la filosofia del món capitalista és bàsicament anglosaxona o protestant, què passa amb nosaltres, el sud catòlic, mediterrani i hedonista? Estem condemnats a imitar els protestants o creus que és possible una concepció del treball i de la vida diferent, un ideal del Sud, per dir-ho d'alguna manera?

    Moltes gràcies,

    Toni

    ResponderEliminar
  3. Hola Toni,
    Penso que l´ètica protestant va aportar alguns valors que li van resultar útils al capitalisme en una dterminada època. es correpon amb la societat disciplinària d ela que parlava Fouault. Ara imperen els valors del neoliberalisme, que soón diferents dels anterios del liberalisme conservador. Són els valors de la invenció d´un mateix, de l´emprenedoria, de la llibertat dé elecció... Aquests valors no coincideixen del tot amb el que diuen Baumann i Sennett, que són una mica parcials. El catolicisme i l´hedonisme són incompatibles, amic. Però potser aquesta és una contradicció que heredem. En tot cas penso que si volem una societat alternativa al neoliberalisme hem dínventar, aquí i allà, nous valors. En tot cas del cristianisme institucional, sigui catòlic o protestant, millor escapar-se corrent...
    Una abraçada

    ResponderEliminar
  4. Hola Luís,

    D'acord. O sigui que si no ho he entès malament el neoliberalisme ha superat la moral protestant -origen "filosòfic" del capitalisme- per entrar en una fase d'hedonisme i individualisme desbocat. Alshores, no creus que la forma de superar la crisi sense trencar amb el sistema capitalista és tornant als valors protestants que van fer possible el capitalisme? O hi ha algun altre camí? Sempre m'ha semblat que la moral catòlica -jo sóc agnòstic- s'apropa més als valors igualitaristes de l'esquerra (egalité) que la moral protestant, molt més preocupada per la llibertat individual (liberté). Per exemple, els protestants veuen amb bons ulls l'acumulació de riquesa, els catòlics no.

    I és que en aquest sentit sempre m'ha semblat que la socialdemocràcia o els socioliberals són els únics que han estat capaços de casar els valors d'igualtat i llibertat, cosa que no fan ni els socialistes/comunistes (només valores l'igualitarisme) ni els anarquistes (només valoren la llibertat). I és que des del meu punt de vista la ideologia més humana és la socialdemòcrata o socialiberal perquè no obliden les dues dimensions: igualtat i llibertat individual.

    Una abraçada,

    Toni

    ResponderEliminar
  5. Jo crec que hi ha un liberalisme conservador lligat en part a la societat disciplinària que ha passat a laa societat de control. És el govern indirecta del que parlen Foucualt i Rose. Crec que el capitalisme està en crisi i passarem a mig plaç, com diu Wallerstein, a Estats autoritaris on les clases dirgentes buscaran noves formes d´explotació o a una societat més democràtica i igualitària. Aquesta última podria estar en la linia del ideal del que parles, un socialisme democràtic. Però la socialdemocàcia i el socialliberalisme han fracasat històricament.
    Una abraçada

    ResponderEliminar

Entradas populares