domingo, 23 de junio de 2013

EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA, UNA OPORTUNITAT PERDUDA




 


Escrit per Luis Roca jusmet

El Govern Zapatero va introduir l´assignatura d´Educació per la Ciutadania influenciat per un teòric polític italià, Philippe Petit. Recollia la tradició republicana de considerar la democràcia com essencialment participativa. És a dir, que la democràcia implica una formació política dels ciutadans. Alguns sectors de l´esquerra política radical s’hi van oposar perquè deien que era molt doctrinària, que no era crítica amb el sistema capitalista, que és el que crea desigualtats socials. La dreta política i religiosa es va manifestar en contra perquè deia que defensava els drets dels homosexuals a casar-se, l´avortament…

 Finalment la conclusió és que aquests debats eren purament mediàtics, sobre tot el que va impulsar la dreta en contra de l´assignatura i que semblava una manera de distreure de qüestions més importants. Sembla que en aquest país dos partits que a la seva pràctica política no han estat tan diferents, que són el PSOE i el PP, hagin de treure les diferències ideològiques per marcar terreny per desmarcar-se radicalment d´una manera artificial.

 La realitat és que aquesta assignatura era una oportunitat per donar una mínima formació política als estudiants de  l´ensenyament obligatori. Explicar el que és la democràcia, el que són els drets humans… Fer-ho, a més, d´una manera crítica i concreta. El que va passar és que prácticamente ningú no s´ho va creure. No dic els estudiants, ja que seria demanar-los massa: és a ells que hem de convèncer que aquesta formació política crítica té un sentit. Però la majoria de famílies ho consideraven una “maria”, és a dir una assignatura sense cap consistència. Però també molts equips directius. No només això, sinó que molts professors que ho donaven com una “cua”, per omplir alguna hora que els quedava, en pensaven el mateix.

 Què vol dir això? Què és una llàstima que eliminin aquesta assignatura però que sembla que a ningú l´importa gaire. “Entre todos lo mataron… y el solito se murió”.

L´únic que ha fet el PP, a la pràctica, es donar-li el cop final.

jueves, 6 de junio de 2013

THE MASTER : CINEMA EN ESTAT PUR

Luis Roca Jusmet

The Master és una pel·lícula extraordinària, impressionant: dues hores i mitja que veiem sense respirar. Les imatges tenen una gran força, els diàlegs són d'una veracitat que ens atrapa, la música és d´una expressivitat magnètica. Per mi és cinema en la seva forma més pura. El seu director és Paul Thomas Anderson, nascut l'any 1970 a Califòrnia i actualment és un dels millors guionistes i directors del nou cinema dels EUA. El seu cinema, molt personal, va començar amb la pel·lícula Boogie , un testimoni molt dur sobre el món del cinema pornogràfic. Posteriorment va fer Magnolia, que em va semblar un film interessant però desigual, després, Pozos de ambición , una gran pel·lícula protagonitzada per Danny Day Lewis, un dels millors actors contemporanis.

Entradas populares