martes, 17 de septiembre de 2013

FILOSOFIA I DEMOCRÀCIA : UNA INTRODUCCIÓ



Luis Roca Jusmet


La relació entre filosofia i democràcia es interessant. La democràcia i la filosofia apareixen en el sentit estricte a Atenes. Hi ha precedents a la Magna Grècia, amb els presocràtics i amb formes polítiques més obertes, encara que aristocràtiques.

Hi ha un debat molt suggeridor entre dos filòsofs i sinòlegs actuals: François Jullien i Jean François Billeter. Jullien sosté que la filosofia és un invent grec i que Xina escull altre camí del pensar, el del savi. La filosofia es pregunta críticamente por l´Ordre establert, sigui el còsmic o el humà. A Xina els savis transmeten el que diu la Tradició, que ens ensenya el significat d´aquest ordre. I políticament aquest Ordre és l´Imperi, per la qual cosa no ha reflexió política. A Xina la filosofia política no interessa. A Atenes sí, i Plató representa aquesta reflexió crítica sobre la política. Jean François Billeter no està d´acord en res del que diu Jullien. Per ell la filosofia és una experiència universal dels humanas, que és la de l´home que pensa per sí mateix a partir de l´experiència que té de sí mateix, dels altres i del món. Que forma part d´una tradición de pensadors i que tracta críticamente el llenguatge. Això ho fa Plató però també Zhunagzi. I Zhuangzi precisament es crític amb el sistema polític imperial. És adir, que per Billeter el que fa Jullien és identifica el pensament amb el que és hegemònic, que és el de Confuci i Lao Tzi, però no el de Zhuangzi. I s´inventa una cosa absurda com el taoisme filosòfic.

Segon debat, el de Cornelius Castoriadis i Jacques Rancière, dos dels principals teòrics contemporanis de la democràcia radical. Castoriadis està en la línia de Jullien. Per ell la filosofia i la democràcia neixen simultàniament a Atenes perquè expressen el mateix : el qüestionament de la tradició i la jerarquia, la voluntat de l´ésser humà de crear la societat que vol. Rancière, en canvi, considera que la filosofia política és una reacció contra la democràcia, bàsicament Plató.

Tenim diversos plantejaments que, per a mi no són incompatibles. Jullien té raó al marcara l´especificat grega i Billeter en recalcar l´aspecte universal que representa la filosofia. La polèmica és una mica artificial, personalista. Es una llàstima que, acceptant les diferències, no puguin busca elements de diàleg en lloc d´una confrontació directa.

El que diu Castoriadis es pot assumir de manera parcial. És cert que la democràcia grega es molt singular en la mesura que hi ha un replantejament de la tradició i obre l´horitzó de la crítica. Però hi altres experiències polítiques que, sense qüestionar la tradición, es basen en la participació comunitària que, d´alguna manera també podem considerar democràtiques.

Respecte a la relació entre la democràcia i la filosofia política de Plató hi ha que dir que és una relació complexe. En un sentit Plató qüestiona la democràcia però en un altre obre la porta a la refexió política i a la necessitat d´argumentació. Castoriaids té raó quan diu que filosofia i democràcia formen part d´un mateix moviment crític.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Entradas populares