viernes, 20 de septiembre de 2013

LA TEORIA POLITICA DE PLATO










Luis Roca Jusmet



Giorgio Colli és un del grans filòsofs italians més importants de la segona meitat del segle XX. Ha escric llibres molt singulars, com Filosofia de l´expressió. Un llibre imprescindible sobre Nietzsche : Després de Nietzsche. És, conjuntament amb Molinari, autor de l´edició actualment més reconeguda de l´obra de Nietzsche. L´editorial Siruela publica un petit escrit seu que titula Plató polític. El que té de peculiar és que Colli escriu aquest text als 20 anys. Evidentment no es un escrit madur ni tan sols actual: es va escriure l´any 1929. Però de totes maneres té la seva utilitat. Es un llibre que manifesta el rigor de Colli, encara que des de una elaboració molt convencional. Així i tot és una bona articulació entre la biografia del filòsof i el desenvolupament del seu discurs polític. El jove Colli, de totes formes té unes limitacions molt clares. La primera és una formulació poc fecunda de la teoria de les Idees-Formes, que les fa aparèixer com entitats mentals i no como formes ontològiques. La segona és que evita entrar de manera clara en la posició política de Plató davant de la democràcia. De totes formes a nivell descriptiu és útil per seguir el fil conductor de la política a Plató des de la seva biografia.


La democràcia a Atenes és el govern dels ciutadans,i per tant el de la majoria. Aquesta és la invenció grega : que són els ciutadans els que han de governar. És la igualtat política : qualsevol té la capacitat per gestionar la cosa pública. Conseqüències pràctiques : assemblea decisòria i consell polític per sorteig. També s´anomena isonomia. Es el govern dels treballadors lliures pobres que imposen a l´opinió dels rics i dels nobles. Però la seva base és el domini sobre dones, joves, estrangers i , sobre tot esclaus, que no tenen estatut de ciutadans. Em sembla discutible la consideració de Castoriadis que això implica un règim i no un procediment, una autocreació i no una determinació per la tradició. També em sembla més que discutible la concepció de Rosenberg des de la lluita de classes i l´emancipació dels treballadors. Perquè es mantenen formes de domini i perquè la política exterior és molt agressiva. Més aviat la democràcia és el govern d´un grup social, els treballadors lliures, que defensen e imposen els seus interessos. No està clar que haguem d´en-tendre aquest moviment com emancipatori a nivell global, ni tampoc com un moment que la societat s´autodetermina.

  Hem de qüestionar igualment el plantejament de Rancière : el desacord dels exclosos, dels que no tenen part. Són un sector que tenia una petita part i que ara té molt més. Però deixa fora als que encara tenien menys.

  La proposta de Plató és antidemocrática. Els arguments continua sent els de Sòcrates contra Protàgores. A la República el planteja com un de les quatre formes de govern defectuoses : amb la timocràcia, l´oligarquia i la tirania. A la democràcia domina la anarquia, hi ha una demanda obsessiva de llibertat i de igualtat. No hi ha autoritat ni respecte a les lleis. És interessant veure com al llibre de Gerard Mendel Autoritat i democràcia planteja la incompatibilitat dels termes. A El polític considera que la democràcia es la pitjar de les societats amb lleis i la millor de la societat sense lleis. És una forma molt imperfecta, amb lleis o sense lleis. Finalment a Les lleis Plató acceptarà una forma mixta de democràcia i monarquia, encara que aristocràtica en el sentit que són els millors els que fan les lleis.

  Ara bé, parlem d´emancipació. A la societat pensada per Plató tothom és ciutadà. Hi ha una emancipació, encara que relativa si volem, de les dones. I una eliminació dels esclaus.  En quest sentit la proposta de Plató implica una certa universalització de drets. 
 De la mateixa manera podem dir que amb Plató comença la filosofia política i, per tant, la reflexió sobre la política. Però es sobre tot la parresía el que és important, com va manifestat Foucualt en els seus últims seminaris. Significa el coratge de dir la veritat i és tant fonamental com la isegoria o llibertat de palabra. van ser Sócrates y Plató el que van defensar-le davant la utilització de la paraula per adular, per repetir i per manipular. Sense parresia la democràcia és buida. Pot haver parresia en un sistema aristocràtic, com defensava Plató i llavors aquest sistema democràtic porta una dimensió justa. La justícia, ens va ensenyar Plató, no es conseqüència del govern de una persona, de una minoria o una majoria.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Entradas populares