miércoles, 1 de enero de 2014

BUDISME ZEN





Ressenya



El cercle infinit. Fonaments per a la pràctica zen

Bernie Glassman

(traducció de Francesc Viladot

Barcelona : Viena-Helios, 2002
Aquest és un llibre extraordinari. Ho és, entre altres coses, perquè sap parlar del que no es pot parlar. Aquesta és una paradoxa permanent a qualsevol text budisme. El budisme apareix com una alternativa pràctica contra el discurs i el ritual de l´hinduisme, que acaba ofegant el seu esperit originari. A més, quan el budisme arriba a Xina agafa un aire taoista. I el taoisme és clar . El que no sap parla, el que sap no parla. Aquesta és la tradició espiritual de què forma part Bernié Glassma. La que va de la Índia a Xina i de la Xina al Japó. El budisme indi al budisme txan i del budisme txan al budisme zen. De Buda a Bodidharma i de Bodidharma a Dogen. És el budisme zen de l´Escola Soto.
Bernie Glassman és l´Abat de la comunitat zen de Nova York. A més, fa fundar l´Ordre Zen Peacemaker i la Comunitat Peacemaker, oberta a totes les tradicions espirituals. Es tracta d´aplicar
els valors budistes a l´acció social, a la lluita per un món millor.

El llibre està dividida
 en tres parts. La primera és un comentari d´un text clàssic del budisme : El sutra del cor de la perfecció de la gran saviesa. És un comentari viu i molt suggeridor. S´enfronta amb la dificultat d´expressar el que va més enllà de la  nostra lògica però que intuïtivament podem captar de manera indirecta. Les idees bàsiques són que formem part d´un Cos Únic. És l'única realitat existent, que és a la vegada Unitat i diversitat, Buit i fenomen. Impossible d´entendre amb les categories lògiques de la raó. S'ha de anar més enllà. Les coses són el que són i com a tal són perfectes. És la nostra consciència la que les separa, és la nostra ment la que les valora. És la nostra imaginació la que creu que podrien ser d´una altra manera. Ens trobem una vegada més amb la paradoxa de la llibertat i la determinació. Tot és el que és i ho hem d´acceptar però al mateix temps hem d´actuar perquè les coses siguin millors. Els conceptes són només eines i d´aquesta manera les hem d´entendre. La il·lusió és viure les nostres concepcions de la realitat com si fossin la realitat. També parla del patiment. També hi ha un qüestionament del temps com a divisió entre passat, present i futur. També és una il·lusió. La realitat és eterna.
El budisme no ens allibera del patiment i del dolor només ens ensenya a afrontar-ho d´una altra manera. Igualment desemmascara la idea del nirvana com una mena d´alliberament individual que ens situa fora del món. El budisme mahayana, dintre del qual hem de situar el budisme zen, ens parla de que l´alliberació només és possible quan ho és de tots els éssers. Estem tots connectats i és la compassió la que ens lliga a totes les coses. Estem al món i no hem de sortir del món. Fer el contrari seria evadir-se a un fals paradís individual.
El segon comentari és sobre un altre text clàssic: la identitat entre el absolut i el relatiu. És un poema escrit per un mestre del budisme xinès, el budisme txan : Shih´tou Hsi-ch´ien. Aquí entrem encara més en les paradoxes. Entrem sense voler resoldre-les. Hi ha que llegir-ho : no hi ha resum possible.
L´ultima part és sobre la pràctica, que són els preceptes del boditsva. El boditsava és el buda compromès que sap que sol no pot alliberar-se´n. Aquests preceptes són les tres joies: Ésser Buda, ésser dharma, ésser shangaÉs a dir: ser part del Ú i per tant ser el Ú. Ser també part de la diversitat. Finalment buscar l´harmonia entre ser l´Ú i ser una part singular de la totalitat. Tenim després els preceptes purs: cessar de fer el mal, fer el bé i fer el bé als altres. Finalment els preceptes profunds: no mateu, no furteu, no sigueu cobdiciosos, no mentiu, no sigueu ignorants; no parleu dels errors i de les faltes dels altres; no us eleveu a vosaltres mateixos blasmant els altres; no sigueu gasius, no us enfadeu, no parleu malament de les tres joies.
Podia semblar una mena de principis generals que es van concretant. Com el deus manaments. Però el seu interès és que combinen tres perspectives que fan que cada acció sigui decidida intuïtivament de manera global. Tenim una perspectiva literal, una perspectiva subjectiva i una intrínseca. La literal és un imperatiu: cal seguir la norma. La subjectiva ens permet decidir en funció de una visió més àmplia de tota la situació. La intrínseca ens diu que tot, qualsevol acció, és perfecta. Tot està bé. Les coses són el que són : tot és Buda. Hem de ser capaços de combinar les tres perspectives en un decisió única i singular que es correspon amb cada situació.
Finalment Glassman en parla de com es concreten aquests preceptes a l´acció social a través dels quatre compromisos: promoure la no-violència; la solidaritat i la lluita per un ordre econòmic just;
la cultura de la tolerància i de la veracitat; finalment la igualtat de drets.
Hi ha darrere un idea d´espontaneïtat interessant. No es tracta d´un espontaneïtat qualsevol sinó de la que surt de la maduresa que dóna el seu fruit. No cal angoixar-se, no s'han de aplicar normes: si anem treballant-nos l´acció correcta apareixerà per si mateixa.


Luis Roca Jusmet





Entradas populares