domingo, 1 de marzo de 2015

PEL FEDERALISME



 

 Luis Roca Jusmet

 Jo no vaig anar ni a la cadena humana de la Via Catalana cap a la Independència ni a la concentració de la Plaça Catalunya. Alícia Sánchez-Camacho, representant del PP català, s'estranya que els no independentistes no anessin a la Plaça Catalunya.
Es dirigeix així, més especificament, al PSC. Jo no sóc del PSC, però comparteixo la postura majoritària en aquest partit sobre el tema català i em sembla absolutament coherent que no anés a la concentració. Els nacionalistes, espanyolistes o independentistes, no entenen que alguns no siguem nacionalistes. Volen fer-nos creure que aquesta posició és impossible, perquè solament es pot criticar un nacionalisme en nom d'un altre nacionalisme. El nacionalisme és una ideologia moderna basada en la identificació imaginària, és a dir emocional, amb una paraula-imatge. Identificar-se amb Catalunya o amb Espanya. És sempre una identificació absoluta, que no permet matisos i que es col·loca per davant d'altres trets identificatoris particulars (classe social, creences, pràctiques...). Suposa prioritzar allò particular (esperit de grup) per sobre de l'universal (humanitat) i la singularitat (la subjectivitat). Al nacionalisme jo li oposo un cosmopolitisme republicà. Vol dir considerar-se ciutadà del món i també potenciar allò propi, allò individual. A diferència del cosmopolitisme liberal no és individualista sinó que valora el comú i el social. No és competitiu sinó cooperatiu. És la idea de ciutadania en la qual som part d'un Estat, que ha de ser democràtic i social.

Entradas populares