sábado, 10 de noviembre de 2012

SOM LLIURES ?

Luis Roca Jusmet

L’home es planteja problemes abans de la decisió i les alternatives perquè tenim una consciència reflexiva (distància). 
 

Slajov Žižek


Reseña de Luis Roca Jusmet del llibre
El espinoso sujeto: el centro ausente de la ontologia política.
Slajov Žižek
Buenos Aires: Editorial Paidós, 2000



Žižek, com bon lacanià, diu a la introducció del llibre  que reivindica el subjecte cartesià i que ho fa en un sentit molt precís: el seu cogito el que fa possible tant la ciència moderna com la psicoanàlisi. Però també que els grans errors de Descartes són, en primer lloc considerar que el subjecte és una substància i en segon la seva oposició entre raó i bogeria. Žižek, com deia, afirma la subjectivitat cartesiana en contra de tots els que la critiquen, des de l’organicisme del estructuralisme fins al postmodernisme desconstructivista, passant pel cognitivisme i la New Age. S’ha de mantenir l’aposta de Lacan de mantenir la subjectivitat com el que possibilita pensar la condició humana moderna i també defensar el que cadascú té de més propi. Però no com un sí mateix transparent sinó com el seu contrari : el seu nucli excedent i no reconegut. La raó té una part de bogeria, que és justament la imaginació desbocada i destructiva davant de la qual es replega Kant i que posaran de manifest Schelling o el mateix Hegel. Žižek polemitza amb tots aquells que en algun moment l’han influenciat però que posteriorment ha superat. Al primer capítol d titulat “La noche del mundo” Žižek passarà les comptes amb Heidegger, que cau en la mateixa trampa que ell critica a Kant, que és el de retrocedir davant de la subjectivitat radical anunciada per la imaginació transcendental. Però si Kant ho fa replegant-se en la metafísica, Heidegger ho fa replegant-se en l'historia del ser. Žižek també polemitza amb molts autors actuals.

Entradas populares